blog

marzo 18, 2005

FINS DESPRÉS DE SETMANA SANTA

Passeu-ho be tant si marxeu a fora com sino , i si marxeu vigileu que la gent va molt follada per la carretera.
Ens veiem.
Escrito @ 3/18/2005 10:12:00 AM

marzo 16, 2005

Consells gratüits


"viu 'avui' i 'demá'...ja veurem."

"La teva realitat es aquesta , no la visquis a mitjes"

"No llores porque se ha terminado , sonríe porque lo que ha ocurrido"

"Recorda't de somriure...la vida es bonica , encara que ha vegades no ho sembli."


Escrito @ 3/16/2005 03:57:00 PM

Noves fotos
He posat fotos de les meves sortides per Barcelona. Gran ciutat que no definire ara , perö que si portes la cämara a mä pots fer alguna foto interesant , o no. Jutgeu vosaltres mateixos.

Escrito @ 3/16/2005 12:34:00 AM

marzo 15, 2005


Al banc

Avui he anat al banc dos cops , masses cops en un dia. Al primer perquë havia de ingresar uns diners a una caixa , uns impresos que em demanen a l'empresa que treballo , desde que vaig començar allä i com que sempre plego a les 2 i els banc ja estan tancats m'era imposible. (Aquesta setmana tinc festa , si faig rabia. Ho ser. Aquesta setmana de festa i s'enganxa amb la 'setmana santa'. Faig rabia , faig rabia...).
Avui no he tingut excusa i hi he anat , tard , perö hi he anat. A les 12 he anat al meu antic lloc de feina , a buscar els impresos i he anat al banc per pagar-ho i que em donesin els rebuts conforme ho havia pagat i poder portar-ho al lloc on treballo ara.

M'he acostat al banc que tenia mes aprop del antic lloc de feina perö estava a tope de gent. Llavors he repasat mentalment el mapa de la zona en busca d'una caixa , on he soposat que hi hauria menys gent i bingo : dos carrers més amunt hi havia "la caixa" i a dins no hi havia ningú , dos dependents aborrits mirant l'ordinador (segur que jugant al solitari o xatejant). M'ho han omplert amb un moment hi he marxat.

En passar per casa , a la 1:35 m'he recordat que també havia d'anar al meu banc (de tota al vida) a arreglar unes coses de la llibreta. I com que avui tenia temps hi he entrat. No hi havia ningú a la finestreta perö al entrar ha sortit un empleat de dins. He preguntat pel que hi parlo sempre (molt mono per cert) pero m'ha dit que no hi era. O sigui que em concretat les cláusules noves de la llibreta amb ell. Crec que es un dels pocs bancs que la gent que hi treballa es simpätica , que no tenen l'aire acondicionat massa alt (perquë a tots els bancs está a tope i et congeles) i que no tenen la tipica ratlla 'faltona' que posa "espere aqui el seu torn".

En resum , un banc agradable. Encara que te la claven quan et descuides , perö aixö es un altre tema. Ja en parlare un dia de les putades que et fan els bancs , encara que si el banc es agradable , i l'empleat es mono , sembla que fa menys 'mal'.

______________________________________

Ahir vaig veure la entrega dels premis Max de teatre que feien a la 2.
A destacar :

Ivan Labanda actuan en castellä andalús.

Paz Padilla dient "vaya lenguetazo el que lo ha cerrado". Quant no podia abrir el sobre de los premiados.

Com va pronunciar Jordi Dauder i Ängels Basses (Que mona va aquesta noia sempre....) la veu en off de la gala.

Escrito @ 3/15/2005 01:59:00 PM

marzo 14, 2005


Si no saps grabar,no agafis una cämara

Aquest mati me trobat amb un regalet per començar la meva jornada laboral , montar un reportatge de golf. Entretingut si mes no , m'agrada aquesta feina perquë normalment fas coses diferents. Perö el que havia de ser un regalet per passar un mati tranquil montant coses relacionades amb el golf s'ha convertit en un infern que ha durat 2 hores més que la meva jornada laboral normal.

Estaven tots els planos que habia de montar tallats amb zooms i moviments de cämara bruscs , cosa que feia que no es pogues montar tot seguit , perquë li hagues fet mal d'ulls hasta a un pastillero. Sino que s'havien de tapar tots els moviments amb imatges a sobre , de recurs , per omplir (Perö les imatges per omplir tambe tenien zooms). Una feina de xinos.

No es pot entrevistar a algu fent moviments de cämara i zooms perquë tornes boig a la gent , nomes ho fan a certs programes de televisió perö en general no. En la tele que treballo jo desde el primer dia em van dir que nomes es podien fer panoramiques.Zooms i travellings que ho deixesim pel cine o per video-arts.

Es veu que el xiquet que ho va anar a grabar no li van dir....perquë no li van dir? Perquë es periodista... no es cämara... a mi em poses a escriure , i no ho ser fer! perque? perque no soc periodista... soc cämara! Doncs tu no grabis,sino en saps! Escriu que es lo teu.

Feu les coses que sabeu fer (millor o pitjor , perö feu-les) que per aixö heu estudiat i us paguen... i deixeu als altres que fem la nostra feina. Poca feina que tenim si ens la preneu es que no anirem be.

Em sap greu enfadarme perö es que he estat 4 hores per montar un puto reportatge que dura 10 minuts , quant hi hagues pogut estar just mitja horeta i m'hagues pogut dedicar a petar la xerrada a la mäquina del cafë.

Escrito @ 3/14/2005 02:39:00 PM

marzo 13, 2005

Cadenas

El món de les Cadenes de missatges ha arribat al limit , antigament va ser "la cadena de la peseta , del padre ataulfo" (o com es digues el "padre" , la tonteria de ensobrar pessetes no te la treia ningú) , últimament hi havia mails estúpids en que et feien contestar unes preguntes sobre tu i enviar-l'si a amics teus perquë fessin el mateix i entre tots aprendre una mica de nosaltres mateixos (recordo una pregunta que era "?Que es lo primero que haces cuando te despiertas?" , segur que ningú va contestar la veritat : rascar-se els collons).

L'última , o almenys , l'última que ha arribat a les meves mans , es la "cadena als blogs". Algún insensat , o insensata , escriu un post amb una cadena i l'envia a les persones que vol , i aquestes contesten el post i l'envien a unes altres persones... I aixi succesivament fins que algú te altra feina i no ho fa. Com que no vull que em tractin de vago (ja ho fareu quan em conegueu mes) faig lo propi amb la que m'han enviat.

Enviado por : Codigo Fuente


1 - Al azar, 10 álbumes de mi colección:

The Calling - Camino Palmero
Coldplay - Parachutes
El sobrino del diablo - Hades tiempo
Five For Fighting - 100 years
Pep Sala - Crítica de la raó pura
Hombres G - Peligrosamente juntos
Estopa - ?La calle es tuya?
Josh Rouse - Nashville
M-Clan - Sopa Fria
Counting Crows - Films about ghosts


2 - Discos que me de verguenza encontrar buscando la respuesta del punto anterior:

Duncan Dhu : Me gustaban , pero mikel erentxun nunca a sido el mismo , lo intenta y se queda en el intento...
Nek : No se como ha llegado el cd este en mi estanteria , no es mío , lo juro.

3 - Cuál es la cantidad total de música bajada a tu ordenador?
0. Ninguna. Nunca.

4 - El último CD que te compraste?

Este viernes , "Producto infinito" Zenit.


5 - Cuál fue la última canción que escuchaste antes de leer este post?

Otherside de Red Hot Chili Peppers

6 - Canción que escuchas mucho y que tiene significado para ti?

La Taverna d'old john , de Pep Sala i la banda del bar. Pero no te voy a decir porque.


7 - Cinco personas a las que les voy a pasar esto y por qué?

Personas a las que les voy a pasar el marrón?

Sergi

Fred

Robin

Kargol

Mikel

Porque? Para pasarles el marrón...y porque ser que no van a perder el tiempo contestandolo. (Digueu-me talla rollos , o talla cadenes).

Escrito @ 3/13/2005 11:37:00 PM

marzo 12, 2005



Ens hauria de fer vergonya...

Ens hauria de fer vergonya...parar-nos a mirar les pel·licules i els cd's del Top Manta , i pitjor , comprar-ne.

Ens hauria de fer vergonya...fer burilles al cotxe mentre esperem que el semafor es posi verd.

Ens hauria de fer vergonya...pasar per davant les cabines telefoniques i mirar si algú si ha deixat canvi.

Ens hauria de fer vergonya...fer veure que no veiem un conegut pel carrer , perque ens va mandra que ens pari i disimulem (com un actor sobreactuat) que no el veiem.

Ens hauria de fer vergonya...quant la persona en questió , que no ha disimulat que ens ha vist , ens saluda i cridem amb un fals "OSTI! NO T'HAVIA VIST...QUE TAL?".

Ens hauria de fer vergonya...fer una trucada perduda a algú, perqu? ens truqui ell i no gastar diners del nostre möbil.

Ens hauria de fer vergonya...colar-nos als transports públics aprofitant el despiste dels guardes de seguretat.

Ens hauria de fer vergonya...agafar retalls de premsa o trosos de revistes als bars.

Ens hauria de fer vergonya...quedarnos tovalloles , gorros de bany , sabatilles o qualsevol producte dels Hotels.

Ens hauria de fer vergonya...

Escrito @ 3/12/2005 04:07:00 PM

marzo 11, 2005

Escrito @ 3/11/2005 12:47:00 PM

marzo 10, 2005

El tanga perdut
Casi tothom que em coneix sap que estava patint una crisis sexual per motius aliens a mi , o sigui , per la meva parella.Jo sempre havia set sexualment actiu fins fa uns mesos que em va dir que m'esperes i ho vaig fer.
Em va costar , pero a base de no pensar-hi molt i a algun 'trabajito manual' ja casi m'havia acostumat a no tenir vida sexual.
Fins aquest cap de setmana , que estavem dinant a casa d'uns amics i a la meva dona li va donar per distreure's ficantme mä per sota la taula.
La conversa no era molt interesant pero tampoc com per dedicar-se a altres coses.
Aquests gest m'emprenya una mica , apart de provocar altres coses , emprenya , el fet de que has de disimular i seguir la conversa de "sobre" com sino pases res , perö en realitat nomes pots pensar en una cosa. Et limites a tenir converses monosilabiques :
"si" "be" "es clar" "no" "i tant"
Elles estan mes preparades per fer diferents coses a la vegada i aquesta es una. Jo nomes podia estar pendent d'una cosa i ella , mentre feia de les seves a sota la taula , estava mantenint una "apassionant" conversa sobre feina amb la noia de davant seu. Aixö es una actriu i no l'ana obregon.Quant m'estava començant a posar massa nervios li vaig apartar la mä i li vaig donar les grácies a la meva manera.
S'havia posat una faldilla , cosa que em facilitava la feina , sino hagues set una mica complicat. (Un en sap pero tampoc es contursionista)
Vaig poder reprendre la conversa de la taula , ja que ara podia pensar una mica millor , abans que els meus amics acabessin de donar per suposat que era gilipolles.
Ella seguia amb la mateixa fluidesa linguística que abans , perö va arribar un punt que es va aixecar , va demanar disculpes a la taula i que anava al lavabo. Va pujar les escales per anar al pis de dalt , on hi han les habitacions i el lavabo.
?Me perdut alguna cosa? Mesos sense fer res i ara que m'ho estava passant be sen va. Aixö no es fa....
Estava seguint la conversa de la taula pero en el fons buscava alguna excusa coherent per poder pujar a dalt i acabar el que habiem deixat a mitjes.
Quedava un cul de vi a l'ampolla , mel vaig tirar a la copa per deixar l'ampolla buida.
"s'ha acabat el vi , en porto mes?vaig a buscar una altra ampolla"
Em van mirar estranyats , no bec mai vi. El jefe de la casa m'informa que el celler es al pis de dalt i que vagi a buscar una altra ampolla igual o una semblant.
Grácies mestre , ja ho sabia.
Vaig pujar , ?on era el lavabo? Feia temps que no pujava al segon pis d'aquesta casa. Vaig picar fluix a la porta del mig , em sembla recordar que era aqui. "?Estas be?"
Va aparëixer aixugant-se les mans amb una tovallola i amb la cara encara molla , devia haver pujat a refrescar-se una mica.
"Si,molt be" somriu "?Que fas que no estas a baix amb...?"
Li faig un petó llarg i humit sense deixar-li acabar la pregunta , no crec que fos la resposta que esperava , o potser si , perque no si posa malament.
No diem res. Encara estem excitats pels tocament sota la taula i pel morreig de feia uns minuts.
L'acosto cap a la pared del pasillo , davant : les escales de cargol que porten a baix. Es va apujar una mica la faldilla i vaig acabar de facilitar el cami separant-li una mica les cames.
Ara si que m'hi podia recrear a gust , no amb la incomoditat que teniem abans fent-ho a sota la taula.
Lo dolent de fer-ho en llocs on saps que hi ha mes gent , que en algun moment potser et veu algu i que has de mirar de no fer molt soroll , es que et fa estar en tensió tota l'estona , vigilant que no set descontroli la situació mes del normal. Contrariament també es una part positiva , ja que augmenta el morbo que ja hi pugui haver.
Jo sempre he set poc expressiu , verbalment parlant , fent l'amor. Com diu un amic meu : Te lo quedas todo pa ti. Per tant , no tinc molt problema en practicar en aquests tipus d'espais. Em dedico a fer i a disfrutar.
Ella es al reves , es molt expressiva , vaig mirar amunt per poder descordar-li els sostens (la camisa seva no ser on havia anat a parar) i estava amb els ulls tancats , la boca mig oberta i les dents tancades fent força.
Em vaig aixecar , s'em estaven adormint les cames.Ens vam fer un altre petó , mes curt que el d'abans i , aprofitant que ens haviem acostat mes , vam acabar el nostre "polvo d'amagat" drets , posició incömode on les hi hagui perö ja estavem prou a to com per acabar rapid.
En baixar al menjador , como si no hagues passat res , ?quan rato hi haviem estat? Primer jo , mentre ella s'acabava d'arreglar , amb la primera ampolla que vaig trobar al celler.
"Tio , aixo es vi blanc! Em estat tot el dinar amb vi negre....que no el trobaves?"
"no,no...i he estat rato i nomes n'he vist un de blanc i he portat aquest"
"carinyo ,, no queda vi negre al celler?" li diu a la seva dona.
"jo crec que si , pero ja saps que ell (em mira a mi) no troba mai res"
M'asento i baixa la noieta , li pregunten si li havia passat alguna cosa perquë havia tardat molt i diu que li havia agafat mal de panxa i que s'havia estat una estona per veure si li passava. Un altre cop , dissimula perfectament.
Si totes les meves crisis sexuals s'acaben d'aquesta manera benvingudes siguin.
A la tarda va trucar la anfitriona del dinar dient que havia trobat un tanga al terra del pasillo de dalt i que no era seu.

Escrito @ 3/10/2005 10:46:00 AM

marzo 09, 2005



Montse

Ahir vaig trobarme a una amiga que haviem anat a escola juntes , d'aquelles que a l'escola ereu super bones amigues perö al sortir d'allä tothom va fer el seu camí per separat. Va pujar al metro , quant jo ja hi era i la vaig veure d'un tros lluny (hi ha gent que no canvia fisicament per molt que pasin els anys) ella va venir a seure involuntariament cap al tros de vagó que era jo , sense adonar-se de la meva presencia fins que va aixecar el cap , la vaig saludar amb un cop de cap tímid , tipo "ei , que tal?" i va deixar anar un sonor "SILVIA TIA!!!!" que es va despertar fins i tot el noi que dormia tranquilament al seient del costat.

Va venir a seure al meu costat , que no hi havia ningú i ens vam contestar les tipiques preguntes de quant fa anys que no et veus "Com va tot? Que tal la feina? Com esta la familia? Encara veus els de la colla? Que tal amb el teu novio (que ja no es el que tenies a l'escola , i va seguit de la pregunta : 'com es que ho vau deixar si feieu molt bona parella?')?" en haver-nos contestat aquestes preguntes de rigor ja havien pasat les parades que metro que em tocaven , ella també baixava a la meva i vam seguir parlant de xafarderies de la colla mentre anavem pel carrer , jo havia d'anar cap a un altre cantó perö no tenia pressa i vaig mentir dient que també anava cap a la mateixa direcció que ella , ja tornaria a girar.

Ens vam separar quant ella va haver arribat a la porta de la feina i vam quedar que ens trucariem per anar a pendre alguna cosa.Ser que ella ho farä , perö també ser que jo sóc massa mandrosa i massa casolana , i segur que posaré la tipica excusa estupida per no veure'ns quant em truqui.

P.D : Durant tota la nostra conversa s'em va estar passant pel cap a quin personatge de la televisió s'asemblava la meva amiga , perquë em recordava a algu , tant fisicament com pels gestos , com pel to de veu i al final ho vaig trobar. S'asembla al nen amb aire 'homosexual' de la serie "aida" de tele5. Al nen aquest quant tingui 20 anys mes , el to de veu i la fesomia es clavada , encara que siguin de diferent sexe.

Escrito @ 3/09/2005 06:05:00 PM

marzo 08, 2005

Noves fotos
He creat un nou albúm amb fotos que vaig fer un dia que vaig anar a la emisora de radio Rac1 per veure el Toni soler (que aquell dia no hi era) , el Queco novell , el Manel Lucas i la gent del "Minoria".
[Veure Albúm]

Escrito @ 3/08/2005 09:47:00 AM

marzo 07, 2005

Lenny Kravitz actua a Benidorm

"Conciertos de Lenny Kravitz en Espa?a
El cantante neoyorkino tiene previsto visitar a Europa durante el verano para presentarnos su último disco, 'Baptism'.

Después de haber promocionado 'Baptism' por peque?os escenarios de Norteamérica y América Latina, Lenny Kravitz visitará nuestro país durante el mes de junio. Las ciudades elegidas que recibirán la visita del artista son Benidorm, donde actuará el 9 de junio en el Estadio Municipal Foietes; Cuenca, donde los fans de Lenny Kravitz podrán verle en el Hipódromo de la ciudad el 14 de junio y León, donde el artista realizará su último concierto en Espa?a el día 16 del mismo mes en el León Arena.

Además de los temas de su ultimo trabajo, está previsto que el cantante ofrezca algunos temas clásicos de su carrera."


Fa uns dies vaig llegir la noticia que el cantant faria gira per espanya. Gran noticia , m'agraden molt més que U2 , per aquest si que hagues fet hores de cua per anar a veurel al palau sant jordi o a la plaza de las ventas de madrid o a qualsevol lloc d'aquests tipics que es fan els concerts importants (o no tant importants , perquë també hi han tocat els 3+2 , el grup tret del OT version infantil).

Lenny kravitz no deu ser tant tipic perque al diari posava que actuaria a Benidorm , Cuenca i llocs aixi amb molta marxa. Qui es el representant del Kravitz? Algú que no coneix espanya o algú que li han fet mala publicitat del país "Ven a benidorm que hay mucha gente joven"
Quant vingui aqui tindrä una decepció , enlloc de trobarse gent saltant i cridant es trobarä senyores i senyors amb una edat , asentats en cadires plegables de fusta i sense cap intenció d'aixecarse de la cadira , com a molt disposats a acompanyar picant de mans , i amb algunes parelles de dones ballant al ritme d'una música que no tindrä res a veure amb la que s'estigui tocant (perquë les dones grans ballen totes les cançons iguals , tant es la canço que toquin.).

Segur que més d'un li comentara al del costat:

"PEPITO! QUE S'HA FET LA PERMANENT LA NURIA FELIU?QUIN CAP QUE EM PORTA AQUEST ANY..."

Escrito @ 3/07/2005 11:59:00 PM

marzo 05, 2005

Felicitats

Tenir una amiga como tu , amb el temps que fa que ens coneixem i el que em viscut junts es un tresor que augmenta cada dia que pasa. I espero que ho segueixi fent per molt temps mes.

Gräcies per ser algú amb el que es pot confiar , amb la que es pot parlar (menys de sexe,que llavors ens posem molt tontos) , reflexionar sobre temes vanals (o no) , i en resum , per compartir la teva vida amb mi.

Per fer-me cas quan mes ho necesitava i per dir-me el que penses a la cara , encara que t’haguis guanyat alguna bronca (segur que merescuda).

Feliç aniversari , no direm la edat , encara que pots estar orgullosa de dir-la (No com algú , que s’hauria de donar vergonya de la edat que te , i com estä… i no miro a ningú Eh!).

Espero que les petites alegries que set van oferint dia a dia set multipliquin , i no s’acabin mai.

Pensant en tu i en el teu aniversari et desitjem molta felicitat , que es de les poques coses que no valen un duro , tot i que costen de guanyar. Entre tota la gent que t’envolta t’ajudarem a que cada any sigui millor.

Escrito @ 3/05/2005 04:10:00 PM

marzo 03, 2005


Santi : El macarra (Part 2)

Es divendres , agafo el tren per anar a Barcelona , com casi sempre. Al vago hi ha un grup d'alguna escola , entre 15 i 17 anys (d'aquells que et vindrien ganes de dir-l'si 4 coses ben dites).
Em vaig asentar al costat de la porta , davant meu unes noies de la 'uni' i un noi sudafricä.
Els nens maleducats anaven d'un vago al altre , com si no haguesin estat mai a un tren i li trobessin gräcia a molestar a tothom. A sobre , sense tancar la porta , cosa que feia que passes corrent d'aire. Les noies de la 'uni' els van avisar que tanquesin la porta pero no els i van fer cas.

Com que no canviaven d'actitud el noi negre va trobar una solució : posar el peu davant la porta perquë no poguessin obrir desde l'altre banda. Va funcionar perquë no van insistir , es devien pensar que la porta estava bloquejada o que l'havien tancat.

Havia passat una estona fins que algú va intentar obrir la porta de males maneres , el noi negre feia força perquë no poguessin obrir perö la persona de l'altre banda es va escapolir per la mica de forat que havia aconseguit obrir a la porta i va passar.

Va passar al nostre vago , es va girar i li va dir al noi "porque no dejas pasar a los chavales del colegio? te hago un mapa o que tio?"

Si , era el macarilla , delinqüent juvenil de feia unes setmanes.
Les noies de la uni , els del grup escolar maleducats i jo estavem mirant mig rient mig encuriosits a veure com s'acabava el tema.
Al principi rient de la situació : un noi de mig metro volen barallarse amb un noi afric? de 2 metros. Una mica cömic tot plegat.

El macarilla es va fer el xulo dient que ell havia pogut passar per la porta que el noi tenia tancada perö que no volia esta en aquell vago per res , nomes ho havia fet per demostrar que es podia passar i que ara volia tornar al seu vago. (El noi negre estava davant la porta , cosa que feia que no es pogues passar).

"ahora que ya he pasado a este vagon me dejas volver?"
"no.no puedes ir pasando cuando quieras"

Una mica follonero el noi negre , total , l'hagues pogut deixar passar. Perö no sabia ni qui era el macarilla i estava emprenyat d'anar veient com la gent passava de vago faltant el respecte a tothom.

"no?oye , no te pongas chulo conmigo que te hago un mapa chaval"
Silenci , ningu diu res pero se senten algunes rialles del grup escolar.
"Dejame pasar que voy a por mi navaja y lo arreglamos"

Ara ja no riu ningu , el negre li va dient que no i no es mou de davant la porta. Insistent també.
Tots els del vago ens miravem entre nosaltres a veure si s'aixecava algu per calmar la situació perque s'estava posant una mica tens tot plegat.
Jo anava pensant que no m'hi havia de ficar , pero coneixia lo follonero que es el tio , de fet , era l'unica d'alla que sabia qui era.

"Santi! dejalo hombre ,que se pensaba que ibas con los del colegio este y por eso no te dejaba pasar..."
Silenci.
El macarilla s'ha quedat callat i em mira.
"Como me as llamado!?"
"Que pasa con nuestro colegio?" (El cabecilla de la clase que hi havien el vago ha sentit que parlaven d'ells.)
"nada,que molestais tanto pasar de un vagon a otro". (Perque soc l'unica que dona explicacions si a tothom els molesta? no se perque no callo.)
"Como me has llamado?" Repeteix.
"Santi"
"Como sabes como me llamo?" (Tinc un amic que es diu igual , i de petit era pastat a aquest macarilla. Massa llarg d'explicar)
"Da igual , tranquilo"
"Como sabes como me llamo?!" (Es posa nerviós de seguida)
"Porque te encontre un dia en el tren y hablamos un rato , tranquilo"

Gräcies a canviar de tema s'havia oblidat del negre , de la navalla i nomes es preocupava per descobrir com es que el coneixia.
Li va dir al negre que s'apartes de la porta que hi havia unes dones que volien passar , cert , i quant el negre es va haver apartat van passar les dones i llavors ell va aprofitar per marxar també.

Mal rollo per començar el dia.

Escrito @ 3/03/2005 02:16:00 PM

marzo 02, 2005


Tejero

Avui vaig a veure el fernando tejero , l'actor aquell de "un poquito de po favo...". Que haurä de viure tota la vida amb "un poquito de po favo" , tindrá 80 anys i encara li dirán "fernando!!! tu eras el de 'un poquito de po favo'?". En fi , algún dia parlare de les frases mitiques de la televisió... (Si algú en te alguna de favorita que deixi una nota aixi em sera mes fäcil i m'estalviu feina).

Vaig a veure el 'teje' (no hi ha prou confiança pero es questió de hores...). Va de convidat a un programa de televisió que , casualment , conec gent d'allá dins , sobretot la noia que es cuida del tema de públic i algun del equip tëcnic. Tingues amics perquë et colin a puestos...

Escrito @ 3/02/2005 10:58:00 AM

marzo 01, 2005

Ola de frio
Encara no se com puc escriure amb el fred que he passat avui. Dema estic per anar a treballar amb 4 mitjons i en pijama sota la roba.

A sobre RENFE no li dona la gana de posar la calefacció , i , enlloc d'un tren semblavem un camió de repartir congelats.

Perquë la gent quant puja es treu la bufanda i la jaqueta , hi ha aquella reacció tant 'maca' del organisme , que consisteix en si vas abrigat a dins un llocs i llavors surts , encara tens mes fred.
(I no tens res per abrigarte , perque ho duus tot posat) Per aixó la gent es desbriga , el problema es que sino posen la calefacció al tren : FA FRED!

Acaba anant tothom amb la bufanda , els guants i arraolits al seient com una boleta. Fa uns dies vaig sentir en un programa de tele que si tenies sensació de fred habies de menjar olives. (No especificava si 'rellenas' o en pinyol).

Si seguim així demä m'enduré una bosseta amb olives al tren.

Escrito @ 3/01/2005 12:03:00 PM